A dos cervells i quatre mans

Articles de Jaume Asens i Gerardo Pisarello

Del ‘pastoreig’ a l’encapsulament: noves formes de control

“El pastoreig”. El primer cop que en vaig sentir a parlar va ser en veu del Cap Superior de Policia de Barcelona, Miguel Ángel Fernández Rancaño, va ser al 2001 durant el seu interrogatori com a imputat pels fets del 24 de juny d’aquell any (durant la manifestació de rebuig a la marxa del Banc Mundial).

L’imputat Rancaño explicava el motiu pel que no es va utilitzar aquesta tècnica aquell dia, ja que formava part del repertori més o menys habitual per controlar les manifestacions a Madrid, però a Barcelona era inimaginable emprarla. La tradició i cultura política dels barcelonins ho desaconsellava -deia- . Però els temps han canviat. Avui en dia a Barcelona estem assistint a una ruptura de la forma clàssica de  manteniment de l’ordre públic. S’observa una certa tendència cap a la seva militarització, on els activistes
rebran el tracte d’enemics. El permanent setge policial de les protestes i l’aparició pública de noves armes
com el kubotan, prevista pel cos a cos, en són un bon exemple. Durant la manifestació antirepressiva del 17
de juny els policies no només van “pastorejar”, també van utilitzar una nova tècnica policial d’origen anglosaxó: l’encapsulament. Es tracta de rodejar i acordonar els manifestants fins a immobilitzar-los. Es busca el control absolut del terreny i la situació, aplicant la doctrina preventiva pròpia de la lluita antiterrorista, però en el camp dels moviments socials i en els nous “temps de guerra”, on la distinció entre ciutadà i enemic es difuminava, tot manifestant es veu com un potencial esvalotador.

No es tracta tan de reaccionar davant d’una acció previsible com d’anticipar-se i desmantellar una amenaça possible. El 17 de juny no només es va segrestar un dels bens més preuats de qualsevol protesta política, com és l’exercici lliure del dret a manifestació, sinó, que a més, es va impedir sortir i entrar del cordó policial, restringint l’àmbit de la seva llibertat personal, en el que seria la comissió d’un delicte de coaccions o contra l’exercici d’un dret tan fonamental comel de la llibertat deambulatòria.

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.